Demà me’n aniré, abans de l’alba
Mentre l’home encara dorm, aliè al món
Demà al despertar-te ja no em trobaràs
Com l’àliga; sigil·losa, hauré volat

I tot aquest món ja no serà més que un vell record
Confús i borrós com un somni que s’escapa
I la meva ànima, com una ombra dins del bosc,
Vagarà, errant, sota una negra capa

I un dia vindrà l’oblit,
I esborrarà cada traç
I ja no quedarà en aquest món,
Res, del meu efímer pas…